Des de l’Assemblea de Docents de l’IES Guillem Colom Casasnoves i altres centres de les Illes Balears volem aixecar les nostres veus en contra de la barbàrie que s’està perpetrant a Palestina des de fa més d’un any i set mesos, d’ençà de la intensificació del genocidi que pateix aquest poble fa més de setanta-sis anys.
Com a professionals de l’educació, estam obligats a no restar indiferents davant la vulneració sistemàtica de drets humans universals. La nostra vocació ens empeny no només a educar dins l’aula, sinó a educar amb l’exemple. És per això que volem fer públic el nostre posicionament de suport amb el poble palestí i amb tots els pobles oprimits d’arreu del món.
Vivim un augment de bel·licismes escarrufant, a la vegada que s’incrementen els corrents reaccionaris de racisme i odi envers tot allò que és diferent, de la qual cosa no volem formar part.
Des d’aquí exigim al Govern de l’Estat espanyol el compliment de la llei d’embargament d’armes aprovada al Congrés dels Diputats aquest passat 20 de maig. Segons informes del Centre Delàs, s’han firmat més de 46 contractes amb el govern genocida d’Israel per un valor de més de mil milions d’euros.
Per això, els docents tenim clar que sense deixar les nostres lluites no podem ignorar l’altre costat del Mediterrani, on infants, civils, periodistes, docents, personal sanitari, hospitals i escoles són bombardejats indiscriminadament sense pausa. A això s’afegeix un setge brutal a l’accés a productes de primera necessitat com aigua, menjar, medicaments i
combustible.
Desitjam de tot cor que la paraula PAU, tan anomenada a les aules, esdevingui un concepte real. Tot i que no podrà existir mai la pau, sense haver-hi primer justícia i llibertat.
I és per això que volem acabar aquest manifest amb la lectura del poema “Si he de morir” de l’escriptor, professor i activista palestí a la Franja de Gaza, Refaat Alareer, assassinat durant un bombardeig israelià ara fa dos anys. Perquè, amb paraules seves, nosaltres som aquí per explicar la història dels qui ja no hi són. Si oblidam les barbàries que ocorren en el món, aquestes, tard o d’hora, es tornaran a repetir.
Si he de morir
Si jo he de morir,
vosaltres heu de viure
per explicar la meva història,
per vendre les meves coses
I comprar un tros de roba
I cordes
(Que siguin blanques
I amb una llarga cua)
per tal que un nen
de qualsevol lloc de Gaza
tot mirant al cel buscant
el pare que va marxar
en una lluor
-sense acomiadar-se
ni tan sols a la seva carn,
ni tan sols a si mateix vegi l’estel, el que vau fer, voleiant amunt
i pensi per un moment que hi ha un àngel
que du l’amor de tornada.
Si he de morir
deixeu-me dur l’esperança
Deixeu que sigui una llegenda.
Per un món en pau i lliure d’injustícies!
Sóller, 4 de juny de 2025
